Gol: Jordi.

Comentari: Derrota difícil de digerir degut a un arbitratge molt “casolà” i a les nombroses ocasions fallades davant de porteria.

Començament de partit amb clares intencions, un Olot ben posicionat, amb un bon treball defensiu i jugant a la contra. I un Bisbalenc tocador, pacient, intentant progressar en el joc, però en una pèrdua de pilota a mig camp, el davanter olotí agafa la pilota i ens fa una contra que fa pujar el 1-0.
10 minuts després, en una bona acció per banda dreta, arribem de segona línia per empatar el partit. Hem disposat de quatre claríssimes ocasions més davant del porter abans d’arribar al descans però la pilota no ha volgut entrar, per mèrits del porter i pel poc encert bisbalenc.

Tres minuts després d’iniciar-se la segona part, ens fan el segon gol, en la segona i última arribada en perill de l’Olot en tot el partit.
Era un cop dur, però no ens podíem venir a baix. Faltaven molts minuts i podíem aixecar el resultat, ja que l’Olot no era superior a nosaltres. Fins l’últim segon hem intentat empatar el partit, arribant a jugar molt minuts amb quatre davanters, però no ha pogut ser.

Destacar l’ambició dels nostres jugadors per intentar remuntar el partit, tot i els entrebancs que ens han posat durant els 70 minuts de joc.

Imatges del partit: Gabi Sabater.

Alineació: Eric, Pàmies, Sergi, Piferrer, Generoso (Tomeu), Ponsa, Pagès (Viade), Devesa (Mihai), Enric (Kilian), Frigola (Viella) i Jose.

Gol: Ponsa (61).

Comentari: En una tarda molt freda el Bisbalenc va aconseguir la victòria contra un Cassà voluntariós però mancat de profunditat. Els locals varen fer una primera part acceptable amb una forta tramuntana que va dificultar molt el joc. Al temps de descompte els visitants varen tenir la seva ocasió però el porter local Eric va aturar un penal molt dubtós marcat pel linier.

A la represa el joc va ser mées espès però Ponsa va aprofitar un rebuig del porter després d’una falta llançada per Jose.

Els locals varen mostrar-se ferms en defensa i van sumar tres punts molt importants que els fan estar en la zona alta de la classificació.

Una vegada més agrair als jugadors juvenils la seva presència per poder completar la convocatòria degut als sancionats Tostao, Berna i Porqueras.

Continuen lesionats Casellas, Soler i Carol als que s’espera recuperar en breu.

Imatges del partit: Josep Sors.

Gols: Sergi B (p), Marc F.

Comentari: resultat totalment injust pels mèrits d’un i altre equip. El Sant Feliu ha sortit a adormir el partit i ho ha aconseguit. Durant molta estona joc al mig del camp, predomini de les defenses, poc joc i poca intensitat. L’única  ocasió del Sant Feliu a la primera part (en posició de fora de joc) s’ha convertit en el primer gol visitant. Al final de la 1a part els locals han pogut empatar però el porter visitant ha blocat el xut.

Mateixa tònica en la 2a part on els visitants s’han limitat a defensar i a intentar que no passés res i en una contra han aconseguit el 0-2. El Bisbalenc s’ha posat les piles i ha apretat fort per remuntar el partit i en un clar penal ha aconseguit el 1-2. Quan semblava arribar l’empat els visitants han fet l’1-3 en un xut molt llunyà. Els locals han continuat buscant l’empat fent el 2-3 però el Sant Feliu ha sabut frenar el joc amb faltes i faltetes, protestes i pèrdues de temps constants impedint un joc fluït i la remuntada local.

Vist el partit el més just hauria estat, com a mínim, un  empat local.

Imatges del partit: Joan Gasull.

Imatges del partit: Josep Sors.

Comentari: Un Bisbalenc superior fa un partit vistós, amb bon joc, i ben llegit per tot l’equip. Des de la banqueta s’ha aprofitat aquesta superioritat i han provat amb èxit el moviment de jugadors alternant varies posicions, aconseguint un joc fluït, amb una bona circulació de la pilota i moltes arribades.

Els jugadors del Mont-ras s’han vist obligats a tallar el joc amb faltes constants quan es conduïa massa la pilota i això ha fet que els nostres jugadors hagin deixat anar més ràpid la pilota, millorant la fluïdesa del joc de l’equip i han arribat un seguit de bones jugades i els gols tot i la manca d’encert després d’algunes jugades de mèrit.

Sòlids en defensa, controlant el mig camp i amb arribades constants per les bandes, el nostre equip ha estat molt superior i ha demostrat un cop més que quan s’associen la saben jugar.

Molt bé nois!

Imatges del partit: Francesc Cabello.

Bon partit nois!

Imatges del partit: Francesc Cabello.

Els científics alerten que jugadors de futbol, d’hoquei i de futbol americà pateixen lesions cerebrals com a conseqüència dels continuats impactes al cap que reben durant el joc. Aquests cops poden provocar pèrdua de memòria, d’atenció i d’informació visual.

GRETCHEN REYNOLDS  – NEW YORK TIMES -  ARA.cat

Què hi passa, a l’interior del crani d’un jugador de futbol que contínuament pica la pilota amb el cap?

Els científics cada vegada estan més preocupats pel fet que els jugadors d’hoquei i de futbol americà pateixen lesions cerebrals com a conseqüència dels continuats impactes al cap que reben durant el joc. Ara un petit, però interessant, estudi del cervell dels que han jugat a futbol molt de temps ha aixecat una preocupació semblant entre els entusiastes d’aquest esport, i alhora desassossec entre els que tenen fills que el practiquen.

Els investigadors de l’Escola Superior de Medicina Albert Einstein de Nova York han realitzat un estudi sobre 34 adults, homes i dones. Tots els voluntaris han jugat a futbol des de petits i participaven a les competicions anuals de futbol d’adults. Tots van omplir un qüestionari detallat confeccionat específicament per a aquest estudi per determinar quantes vegades durant l’últim any havien picat la pilota de futbol amb el cap durant l’any anterior, i si havien patit alguna commoció cerebral.

Efectes sobre la memòria

A més, van sotmetre aquestes persones a proves de memòria i altres competències cognitives i a un escàner amb una nova tècnica d’IRM, coneguda com a imatge pel tensor de difusió, capaç de detectar lleus canvis estructurals al cervell.

Els investigadors van descobrir que els jugadors que van rebre l’impacte de la pilota més de 1.100 vegades durant els 12 mesos precedents mostraven una pèrdua significativa de substància blanca a les parts del cervell que tenen a veure amb la memòria, l’atenció i el processament de la informació visual. (La substància blanca és el cablatge de les comunicacions cerebrals, que consta d’axons i d’altres estructures que transmeten els missatges entre les neurones.) Els científics van presentar els resultats el mes passat en una trobada de la Societat Radiològica d’Amèrica del Nord.

Aquest quadre de pèrdua de matèria blanca “s’assembla al de les lesions cerebrals traumàtiques”, com les que presenten les persones que han patit una commoció cerebral greu, segons van informar els investigadors, tot i que només un dels jugadors va consignar haver patit una commoció cerebral.

Els jugadors que havien picat la pilota 1.100 vegades o més durant l’any anterior obtenien resultats força pitjors quan es tractava de recordar llistes de paraules que els llegien, i oblidaven paraules o dubtaven molt més sovint que els jugadors que havien picat la pilota amb el cap menys vegades.

“Segons aquests resultats, sembla plausible que els cops de cap freqüents tinguin un efecte rellevant en el cervell”, diu el doctor Michael L. Lipton, director adjunt del Centre d’Investigació amb Ressonància Magnètica Gruss de l’Escola Superior de Medicina Albert Einstein i autor principal de l’estudi.

Durant decennis, hi ha hagut indicis que els cops de cap podrien tenir conseqüències indesitjables per als jugadors de futbol, incloent-hi informes de les acaballes dels 80 i de principis dels 90 sobre problemes de memòria en esportistes escandinaus retirats. Però aquells estudis depenien del recompte incert del nombre de vegades que el jugador havia picat la pilota amb el cap durant la carrera esportiva, i la recerca no tenia en compte ni el consum d’alcohol ni l’historial de commocions greus. Els resultats van ser generalment titllats de poc fiables.

Però l’any passat Elizabeth Larson, professora de cinesiologia a la Universitat Estatal Humbolt de Califòrnia, va resseguir meticulosament l’historial de cops de cap de 51 homes i dones que jugaven a futbol a les lligues universitàries.

Va descobrir que els jugadors que impactaven la pilota més sovint, tant als entrenaments com als partits, obtenien uns resultats significativament pitjors als tests de memòria visual -per exemple, en la capacitat de recordar figures i imatges- que els d’abans de començar la temporada. Aquests jugadors també van informar de més mals de cap i més marejos que els altres.

“Des d’un punt de vista fisiològic sembla lògic” que la memòria visual i verbal quedi afectada pels impactes freqüents, diu Larson, que ara coordina un programa de prevenció de les commocions cerebrals a la universitat. Els records són processats parcialment a la part anterior i posterior del cervell, “les zones que xoquen contra el crani quan impactes la pilota”, diu.

El nou estudi per la imatge indica que el lòbul frontal, just darrere el front, i la regió temporooccipital, a la part inferior i posterior del cervell, eren les zones més danyades entre els que feien més cops de cap.

Què han de fer els pares?

“El que mostren els estudis és que sembla que hi ha un llindar”, d’uns 1.100 impactes a l’any aproximadament, un nombre prou gran, “més enllà del qual poden sorgir problemes”, diu Lipton. “Per sota d’aquest llindar, sembla que el cop de cap no és perillós. De manera que els resultats de la nostra investigació, de fet, són optimistes”.

Encara hi ha moltes preguntes pendents, sobretot referides a l’efecte dels cops de cap sobre els nens, que no ha estat estudiat. “D’una banda, el cervell de les criatures es desenvolupa ràpidament, de manera que poden patir més problemes que els adults”, diu Lipton. I afegeix: “D’altra banda, els seus cervells destaquen per la plasticitat, de manera que potser es recuperen millor. De fet, no ho sabem”.

Les conseqüències pràctiques de les lesions cerebrals tampoc no estan gaire clares. Cap dels jugadors que van obtenir mals resultats en les proves cognitives no havia notat cap problema de memòria. “Els efectes hi són, però semblen lleus”, diu Larson.

Amb tot, fa unes quantes recomanacions basades en els coneixements actuals. “Existeix un consens creixent que els nens menors de 12 anys no haurien de picar la pilota amb el cap”, diu.

Els pares “haurien de controlar el nombre de cops de cap i els símptomes que puguin aparèixer en nois i noies més grans”, afegeix. Pregunteu al fill o filla si té mals de cap o marejos després dels entrenaments i, si és així, demaneu a l’entrenador que practiqui menys sovint el cop de cap.

“Ningú no diu que s’haurien de proscriure els cops de cap”, diu. Però la ciència i el sentit comú indiquen que “és gairebé segur que no és una bona idea practicar el cop de cap una vegada i una altra”.

GRETCHEN REYNOLDS  - NEW YORK TIMES -  ARA.cat

Imatge: Joan Gasull.